La Musicoteràpia segons la World Federation of Musictherapy és: “l’ús de la música i/o elements musicals (so, ritme, harmonia i melodia) por un musicoterapeuta qualificat a una o més persones en un procés, per a facilitar i promoure la comunicació, l’aprenentatge, la motricitat, l’expressió i l’organització amb la finalitat de satisfer les necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitives.”

L’Associación Catalana de Musicoteràpia, fundada el 1.983 per la Dra Serafina Poch i Blasco, defineix la Musicoteràpia com l’aplicació científica de l’art, la música i la dansa amb la finalitat terapèutica i preventiva, per a poder incrementar i restablir la salut mental i física de l’ésser  humà a través de l’acció del musicoterapeuta. És una professió de l’àmbit sanitari, humanista, i creatiu perquè actua sobre les emocions, la creativitat, els valors humans, etc. Pertany al grup de les teràpies creatives, així com la dansateràpia, l’art teràpia, el psicodrama, la poesia teràpia. No és una teràpia alternativa ni una teràpia adjunta sinó que té entitat pròpia.

La música provoca en l’ésser humà diferents reaccions, algunes de les quals són plausibles:

• Efectes fisiològics: modifica el ritme cardíac, l’activitat cerebral de tipus alfa, augmenta l’oxigen en sang, provoca moviments peristàltics del estómac, actua com a pal·liatiu al dolor, incrementa reflexos pupil·lars.
• Efectes bioquímics: aminoàcids de la proteïna i provoca secrecions glandulars.
• Efectes psicoemocionals: mou emocions, resulta font de plaer i sentiments, provoca imatges, ajuda en el reconeixement dels propis sentiments i de la seva expressió.
• Efectes cognitius-intel·lectuals: millora l’atenció sostinguda, facilita temps, exercita processos de raciocini.
• Efecte socials: Socialitzadora, facilita el diàleg, promou la pertinença al grup, evasió i entreteniment.
• Efectes espirituals i transcendentals: ajuda a la meditació, transcendeix i convida a la reflexió.